Sinopsi
Malgrat el desconcert i les divisions, la independència és més possible que mai. Perquè a l’Espanya d’avui, com a la de 1936, vèncer Catalunya del legionari Millán Astray preval a convèncer els catalans del filòsof Unamuno. El règim monàrquic ha optat per la via repressiva de Turquia amb els kurds. És incapaç de resoldre el conflicte amb Catalunya de manera democràtica com el Canadà amb el Quebec o el Regne Unit amb Escòcia. Mentre la negació i la repressió siguin les úniques alternatives d’Espanya, fer efectiva la República Catalana està al nostre abast. Només cal tornar-ho a fer.
Per guanyar la independència és imprescindible tornar a mobilitzar una massa de gent com l’aplegada entre 2007 i 2017. Per a aconseguir-ho cal una estratègia percebuda com a viable. Tanmateix ara predominen la confusió i els enfrontaments. Per superar-los aquest llibre analitza la desescalada del conflicte des de 2018 i proposa un estudiat nou cicle per tornar-lo a escalar i culminar-lo amb un nou embat que ens porti a la victòria.
El subtítol Desobediència civil fins a un Acord de Pau sintetitza la proposta. Les mobilitzacions i la resistència noviolenta a gran escala al carrer han d’arrossegar els nostres representants a la insubmissió a les institucions. La justícia espanyola tornarà a omplir les presons. La repressió desencadenarà la solidaritat, la dimensió ètica ama[1]ra la desobediència civil. Despertarà la indignació moral dels demòcrates d’arreu del món, com va passar amb la brutalitat policial de l’U d’Octubre de 2017. L’amplitud de la confrontació ha d’impedir que la Unió Europea s’inhibeixi del cas català com un afer intern espanyol. No reconeixerà la República Catalana, però farà seure el Regne d’Espanya en uns Acords de Pau anàlegs als signats a Irlanda del Nord el Divendres Sant de 1998