Sinopsi
Exhaustiva monografia del pintor Jesús Montes (Irún, 1940). El llibre és un retrat d’un pintor solitari i errant, apassionat pel seu ofici, que ha construït el seu projecte al marge de qualsevol moda i basat en una doble influència: París i la seva terra natal.
Tant l’escriptor del llibre, com alguns crítics d’art que s’han apropat a la seva obra, subratllen, com a característica de l’univers plàstic de Jesús Montes, la seva versatilitat, la capacitat de ser molts pintors. És continuador de les ensenyances del seu pare, Gaspar Montes Iturrioz, un dels renovadors de la pintura basca, però també de Benjamín Palencia i, en termes més generals, de l’Escuela de Madrid. Per moments el veiem seguir els passos d’un Nonell i d’un Iturrino amb el qual comparteix la condició d’home del nord atret pel sud.
Sumari
Prólogo
Capítulo I. Evocación de Irún
Capítulo II. Mimbres i barros.
Capítulo III. El Castillo interior.
Capítulo IV. Ibiza, otra luz.
Capítulo V. Casa Karakoetxea.
Capítulo VI. Luz de Navarra.
Capítulo VII. Estudios y monotipos.
Capítulo VIII. Historia natural.
Capítulo IX. Nocturno en blues.
Capítulo X. Crónica de futuro.
Capítulo XI. Cronología.
Capítulo XII. Bibliografia
Autor
Ramon Balasch. És escriptor i periodista. Vinculat al món editorial (Llibres del Mall 1973-1988) i cultural,ha editat més de 400 llibres. Autor d’Alicates (Premi Nacional de la Crítica 1978) i editor i traductor de l’Obra poètica completa de Salvador Espriu al castellà (Premio Nacional de Traducción 1980) i el llibre pòstum de Salvador Espriu Ocnos i el parat esglai (2013).
Com a editor, ha col·laborat amb personalitats com Joan Miró, Joan Brossa, Antoni Tàpies, Antonio Saura i Juan Goytisolo, entre d’altres. Des de Clipmèdia Edicions-CapSúnion, s’especialitza com a gabinet de premsa i serveis editorials a preservar la memòria de les organitzacions
amb el propòsit de crear sinergies entre els diversos sectors científics, econòmics i culturals. Entre els seus títols cal destacar llibres com L’Institut Químic de Sarrià 1905-2005, de Lluís Victori, New Environmental Sensitivity in Spanish Architecture 2000-2006, d’Ezequiel Usón, Els guardians de l’aigua amb Gabriel Borràs i Arnau Urgell (2009), Mútua de Propietaris (1835-2010), IQS, sota el signe de l’excel·lència amb Manel Gil (2010) i Crònica de l’aigua a la Costa Brava amb Oriol Mas (2011), i les memòries de Josep M. de Anzizu Furest, Arrels i sobretot ales (2012).
