Sinopsi
La història de les Estacions de Servei de Catalunya explora la transformació i l’expansió que han experimentat les gasolineres –que ha anat paral·lela a l’evolució de l’automòbil– i aborda la vida quotidiana i l’econòmica de Catalunya al llarg de tot un segle.
Aquest llibre, de caràcter divulgatiu –destinat tant als qui estan vinculats al món de les gasolineres com al públic en general–, s’ha fet bàsicament a partir de la documentació i informació que han proporcionat un col·lectiu de professionals del sector. Un dels seus atractius és que la major part d’informació, tant escrita com gràfica, no s’ha publicat mai fins ara.
Sumari
PRÒLEG
Per Ramon Balasch, director i coordinador del projecte editorial.
PRELIMINAR
Pels autors.
INTRODUCCIÓ
1859-1908
El context.
El petroli, un tresor antic.
El primer pou de petroli (1859).
Les primeres grans companyies petrolieres.
Les fonts d’energia a Catalunya anteriors al petroli.
Primers automòbils, primers assortidors.
La Shell introdueix la benzina a Catalunya.
La creació del monopoli de petrolis.
Qüestió de noms.
ELS PIONERS
1908-1931
Estació de Servei Fitó (Badalona, 1908).
Garatge Rigol (Sant Adrià de Besòs, 1920).
Isidro Herreiz, pioner en la construcció d’assortidors de gasolina (Barcelona, 1923).
Servei Estació (Barcelona, 1924).
Estació de Servei Ubach (Barcelona, 1927).
Col·lecció Àngel Gustà d’assortidors de gasolina i altres estris (2002-2007).
Estop Gas (Barcelona, 1927).
Estació de Servei Morer (Puigcerdà, c. 1928).
Estació de Servei Reprís (Sant Cugat del Vallès, 1929).
Estació de Servei Quatre Camins (Tortosa, 1929).
Cal Viñeta (Sabadell, c. 1929).
El gasogen i la Setmana Forestal de Barcelona de 1929.
LA GENERACiÓ DE LA SEGONA REPÚBLICA
1931-1936
Estació de Servei tres Carreteres (Lleida, 1930).
«El poste de mata» (Banyoles, 1930).
La saga dels Solanellas (Barcelona: Girona-Provença, 1931; Diagonal auto Service, 1933)
Estació de Servei París-urgell (Barcelona, 1932).
Estació de Servei Prats Duch (tàrrega, 1932).
Estació de Servei Vidal (montblanc, 1932).
Estació de Servei Vilafranca (Vilafranca del Penedès, 1932).
GASOLINERES DURANT LA GUERRA
1936-1939
Bombardeigs sobre els dipòsits de benzina.
Col·lectivització de les gasolineres.
La benzina en el camí de l’exili.
DE LA POSTGUERRA A LES NOVES VIES DE COMUNICACIÓ
1939-1975
Les gasolineres durant la postguerra.
L’autogasogen Permanyer Tarrats i l’èxit de la motocicleta (1939-1944).
Estació de Servei de la Panadella (1948).
Garatge Horta (Barcelona, 1953).
Cotxes per a totes les capes socials i expansió de la xarxa viària (1955-1974).
Estació de Servei 4 Carreteres (tona, 1956).
Estació de Servei Setelsis (Solsona, 1961).
Estació de Servei Cardedeu (1963).
Estació de Servei Quatre Rodes (móra la Nova , 1963 ).
Estació de Servei El lleó (Sallent, 1970).
Estació de Servei la Rabassada (Barcelona, 1970).
Les primeres autopistes: Barcelona-Mataró (juliol de 1969) i Barcelona-Granollers (novembre de 1969).
No hi ha gasolina: la nevada del 1962 i la vaga del 1978.
ETAPA DEMOCRÀTICA
1975-2007
Més cotxes, noves vies de comunicació i noves estacions de servei.
La desaparició del monopoli.
Companyies petrolieres.
Repsol YPF (1975).
Petrocat (1987).
Petromiralles (1991).
Meroil (1993).
UN COP D’ULL AL FUTUR
Arquitectura de les estacions de servei.
Adéu a la propina.
L’ús creixent de combustibles alternatius.
Les associacions d’Estacions de Servei.
ANNEX
Cronologia de les estacions de servei.
Normativa de les estacions de servei.
Gràfics i dades sobre el sector.
Bibliografia.
Agraïments.
Autors
Àngel Gustà és president i conseller delegat de l’Estació de Servei Ubach. Apassionat pel col·leccionisme, ha reunit una gran diversitat de xapes de cava i també d’estris que tenen a veure amb la seva professió: assortidors, bidons, recipients per mesurar l’oli, mesuradors de benzina, entre d’altres. La intenció de Gustà és fer un museu, molt didàctic, que permeti conèixer l’evolució, al llarg d’un segle, de les gasolineres al nostre país.
Daniel Romaní és periodista i escriptor. És coautor d’una guia d’escultures de Barcelona, Barcelona Escultura Guia(Actar, 1996), de les novel·les Sí? (Cruïlla, 1998), Desconcert (Cruïlla, 2001) i Els colors de la memòria (Cruïlla, 2004, Premi Gran Angular 2004), del llibre L’Altra Barcelona (Pòrtic, 2002), Àgora Barcelona (Ajuntament de Barcelona i Editorial Brabander, 2005), Catalunya íntima (Edicions 62, 2006) i Les sagues de Sant Cugat(Cossetània, 2007).
