Sinopsi
La història de la humanitat és la de la relació amb l’aigua. I en un país mediterrani, per a una societat amb necessitats creixents, i els efectes del canvi climàtic a la cantonada, és de vital importància gestionar, menar, en definitiva, “guardar” els recursos hídrics.
Els guardians de l’aigua reuneix una quarantena d’experiències d’èxit en la gestió integrada i en la innovació dins el món català de l’aigua. Una mirada especialment necessària després de l’episodi de sequera dels anys 2007 i 2008, el més important de les darreres dècades, que es va sobreposar amb una petjada amarga en el món de l’aigua de Catalunya a tots els nivells, un món que per lleialtat i professionalitat havia restat en silenci davant l’allau d’incerteses i inexactituds que es van arribar a dir. Ara, més de setanta professionals ens expliquen el model català de l’aigua i exemplifiquen la contribució pionera d’administracions, empreses i instituts de recerca que “guarden” l’aigua al nostre país. Una mirada plural per recollir el sumatori de solucions que han de permetre, tant a curt com a mitjà termini, que l’abastament de qualitat i el bon estat dels ecosistemes fluvials, siguin dues cares d’una mateixa moneda.
Pròleg
“Hi ha el perill que s’instal·li dins l’àmbit mediàtic la sensació d’haver perdut definitivament la partida per la vella cultura de l’aigua, però que s’enceti a continuació una altra guerra pels costos de l’aigua, disfressada de populisme parademocràtic. El mateix entorn que fa un any bramava per tenir més aigua i no haver de patir, quan s’aconsegueix fer arribar aquesta aigua de molta més qualitat i garantia, pot tenir la temptació de dir que el Govern vol escanyar les buides butxaques dels ciutadans. O fer la competència deslleial a les empreses embotelladores. I tornarà a enganyar-se i a perdre la batalla perquè els ciutadans, llestos, estan sempre disposats a pagar si el servei que reben és de qualitat. No són analfabets. I això, precisament això, és el que està fent l’Agència Catalana de l’Aigua, Aigües Ter-Llobregat, l’Entitat Metropolitana, el Consorci d’Aigües de Tarragona, el Consorci de la Costa Brava i tantes d’altres administracions locals, operadors públics i privats, centres de recerca, empreses i consultories, universitats, entitats i associacions d’arreu del país per millorar el servei d’abastament i sanejament i retornar als rius la seva condició d’element natural. Que gaudiu, estimat lector, d’aquest llibre; només pretenem que us enorgulliu de la professionalitat del món català de l’aigua”.
Extret del pròleg de Gabriel Borràs
Sumari
PRÒLEG
Gabriel Borràs
CAPÍTOL 1: AIGUA URBANA
Introducció. L’aigua, riscos i oportunitats
Joan Gaya, gerent del Consorci per a la Gestió Integral d’Aigües de Catalunya, CONGIAC
El Prat, terra d’aigua
Jordi Miró, director gerent d’Aigües del Prat
Tractament d’electrodiàlisi reversible a la potabilitzadora del Llobregat
Tomás Cazurra, Aigües Ter Llobregat
Instal·lació d’un procés d’osmosi inversa a l’ETAP de Sant Joan Despí
Ignacio Escudero, enginyer
El llac de l’Agulla de Manresa
Ricard Tomàs i Josep Alabern, Aigües de Manresa, Eva Xaver, documentalista del Centre de l’Aigua de Can Font
ETAP de Ratera: potabilització de l’aigua del Segarra-Garrigues
Martirià Colominas i Guillem Peñuelas, Agència Catalana de l’Aigua
Stripping: descontaminació de pous
Pere Casals i Carles Ortega, Casals Cardona Industrial SA
Membranes per a la millora de la qualitat i l’obtenció de recursos alternatius
Joan de Pablo, Miquel Rovira et al., CTM-Centre Tecnològic
Recuperació de recursos endògens a l’àrea metropolitana de Barcelona
Ignacio Escudero, enginyer
Dessalinitzadora de la conca del Llobregat
Tomás Cazurra, Aigües Ter Llobregat
Sectorització de la xarxa de distribució de l’RMB
Enric Castellví, enginyer
El Consorci d’Aigües de Tarragona (CAT): model de sostenibilitat i eficiència
Daniel Pi, Consorci d’Aigües de Tarragona
Gestió integral sostenible dels recursos hídrics a Viladecans, Gavà i Castelldefels
Salvador Rueda i Manuel Garcia, Agència d’Ecologia Urbana de Barcelona
Predicció de la millora del sabor de l’aigua
Ricard Devesa, Verònica Garcia i Lleonard Matia
Bioreactors de membranes per a la reutilització d’aigües grises
Josep Serra, Albert Creus i Carme Santasmasas, Remosa
Els dipòsits de retenció d’aigües pluvials de Barcelona
Jordi Cabot i Pere Malgrat, Clavegueram de Barcelona SA
Epíleg. Recuperant aigua per a les nostres ciutats
David Saurí, professor de Geografia de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB)
CAPÍTOL 2: L’AIGUA REGENERADA
Introducció
Manel Serra, gerent del Consorci de la Costa Brava
El sistema d’aiguamolls construïts d’Empuriabrava
Lluis Sala i Manel Serra, Consorci de la Costa Brava
Deu anys d’aigua regenerada a Tossa de Mar
Lluís Sala i Manel Serra, Consorci de la Costa Brava
Planta de regeneració d’aigües del Baix Llobregat
Martin Gullon, Entitat Metropolitana del Medi Ambient
Reutilització d’aigua depurada per a usos industrials de Tarragona
Jordi Molist, Agència Catalana de l’Aigua
Regeneració a l’aiguamoll de Can Cabanyes (Granollers)
Manel Isnard, Consorci per a la Defensa de la conca del riu Besòs, i Xavier Romero, Ajuntament de Granollers
L’aigua regenerada per a la recuperació de l’aqüífer de la Baixa Tordera
Josep Maria Niñerola, Agència Catalana de l’Aigua
Epíleg. L’aigua regenerada: el valor d’un nou recurs
Rafael Mujeriego, catedràtic d’Enginyeria Ambiental de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC)
CAPÍTOL 3: L’AIGUA RURAL
Introducció. La conca catalana de l’Ebre
Ignasi Aldomà, professor de Geografia de la Universitat de Lleida (UdL)
Estalvi d’aigua en l’agricultura: la investigació agrícola
Robert Save, Felicidad de Herralde, Xavier Aranda i Carmen Biel, Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries
L’aigua rural i els Canals d’Urgell
Miguel Varea i Antoni Soliva, Comunitat General de Regants dels Canals d’Urgell
La contaminació per nitrats de les aigües subterrànies de Catalunya
Moisès de Pablo, Miquel Rovira et al., CTM-Centre Tecnològic
Reducció de nitrats a l’ETAP de les Borges del Camp
Joan Jovés, Mercè Revilla i Guillem Peñuelas, Agència Catalana de l’Aigua
Epíleg. El retrobament dels mons rural i urbà
Gabriel Borràs, coordinador d’àrees de l’Agència Catalana de l’Aigua
CAPÍTOL 4: L’AIGUA COM A FONT DE DESENVOLUPAMENT LOCAL I DE RECERCA
Introducció. L’aigua com a font de desenvolupament local
Josep Capella, DCB Turisme i desenvolupament local
El Consorci Alba-Ter
Francesc Camps i Marta Rudé, Consorci Alba-Ter
SELWA, un compromís amb l’aigua
Marc Corominas, Josep Gesti i Erola Sambola, Consell Comarcal de la Selva i Montse Ferrer, Cambra de Comerc de Girona
Parc patrimonial de la Sèquia de Manresa
Josep Alabern, Aigües de Manresa, i Eva Xaver, Centre de l’Aigua de Can Font
Sistema supervisor de les infraestructures de sanejament de la conca del Besòs
Manel Poch, LEQUIA-UdG, i Manel Isnard, Consorci per a la Defensa de la Conca del riu Besòs
COWAMA (Coastal Water Management)
David Sunyer, Enrique Gutiérrez i Pere Malgrat, Clavegueram de Barcelona SA
Més d’una dècada d’Observatori de la Tordera
Albert Marsiñach, Martí Boada, Marta Miralles, Diego Varga i Roser Maneja, Observatori de la Tordera
Restauració a zona humida de la gravera de les Llobateres (Sant Celoni)
Marta Miralles, Ajuntament de Sant Celoni, i Joan Borrell, EGAM
Pla de sosteniblitat d’ATLL
Joan Compte, José Antonio Arias i Ricard Alcaraz, Aigües Ter Llobregat
Els llots de depuradora com a combustible alternatiu per als forns de clínquer
Alejandro Josa, Universitat Politècnica de Catalunya, i Laura Chicharro, Agrupació de Fabricants de Ciment de Catalunya-Ciment Català
Reutilització del rebuig de la dessalinitzadora en la indústria clor-àlcali
Carlos Aladjem, Solvay, i Sandra Casas, Universitat Politècnica de Catalunya
Reactors biològics per dessulfurar el biogàs
Pere Casals i Carles Ortega, Casals Cardona Industrial SA
Sistema de ventilació i desodorització de la depuradora del Besòs
Carlos Gutiérrez, Entitat Metropolitana del Medi Ambient-EMSSA
Epíleg. La recerca en aigua a Catalunya
Damià Barceló, Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA)
Autors
Gabriel Borràs (ed) és llicenciat en biologia i aspirant a escriptor de narracions curtes. Compagina la seva paternitat amb la dedicació en cos i ànima al món de l’aigua. Va realitzar les feines experimentals de la seva tesi doctoral a l’Institut de Ciències del Mar de Barcelona. L’any 1992 va ingressar a la Junta de Sanejament de la Generalitat de Catalunya, previ pas pel món de la depuració d’aigües residuals, sent operari a Sant Adrià del Besòs i cap de planta a les depuradores de Sant Celoni i Sabadell-Riu Sec. L’any 2000, amb la fusió de les dues administracions hidràuliques en una sola (Agència Catalana de l’Aigua) es va ocupar del Departament d’Avaluacions. Des del març de 2005 fins a juny de 2009 ha estat el director de l’Àrea de Planificació per a l’Ús Sostenible de l’Aigua; des de juliol de 2009 ençà és el Coordinador d’Àrees de l’Agència Catalana de l’Aigua.
Ramon Balasch (ed) és escriptor i periodista. Vinculat al món editorial (Llibres del Mall 1973-1988) i cultural, ha editat més de 400 llibres. Autor d’Alicates (Premi Nacional de la Crítica 1978) i editor i traductor de l’Obra poètica completa de Salvador Espriu al castellà (Premio Nacional de Traducción 1980).
Com a editor, ha col·laborat amb personalitats com Joan Miró, Joan Brossa, Antoni Tàpies, Antonio Saura i Juan Goytisolo, entre d’altres. El 1995 funda Clipmèdia Comunicació, gabinet de premsa especialitzat a crear sinèrgies entre els diversos sectors econòmics, científics i culturals: hi destaquen, entre d’altres, llibres com L’Institut Químic de Sarrià 1905-2005, de Lluís Victori, New Environmental Sensitivity in Spanish Architecture 2000-2006, d’Ezequiel Usón o Paradigma IQS. Fundació Empreses IQS 1958-2008.
Arnau Urgell i Vidal (Coord) és llicenciat en Ciències Ambientals (UAB) i postgraduat en Periodisme Escrit (UdG). Viu i treballa a Ripoll. Combina les col·laboracions en el camp del periodisme ambiental amb la informació local i del món de la comunicació. És redactor dels diaris digitals ElRipollès.info i el DiariForestal.com i col·labora a Sostenible.cat. Des de fa tres edicions és redactor de l’Anuari Territorial de l’SCOT i de La Revista de les Revistes de l’APPEC.
