Sinopsi
Del residu…
Fa 20 anys el Parlament de Catalunya, a proposta del Govern de la Generalitat, va aprovar una llei innovadora en el camp dels residus: la Llei 6/93, de 15 de juliol, reguladora dels residus, que va suposar un canvi en la concepció de la gestió que fins aquell moment s’estava desenvolupant a Catalunya. Amb anterioritat a aquesta llei, Catalunya practicava una gestió molt bàsica, centrada a eliminar el residu de la millor manera que en aquelles circumstàncies es podia fer.
L’any 1990, el Pla Director dels Residus Industrials, necessari per ordenar el sector i que preveia localitzacions per a noves instal·lacions d’incineració i de dipòsit controlat, va generar la creació d’un moviment social de protesta entorn de les localitzacions previstes, que va motivar la seva retirada. Aquest fet, l’impacte i el ressò que es va produir i l’oportuna reflexió que va tenir lloc en el si del mateix govern es va reconduir en la necessitat d’avançar en la política de residus, i en general, en la política ambiental d’una forma més intensa.
Un any després es creava la Conselleria de Medi Ambient, la primera de l’Estat en aquesta matèria, al capdavant de la qual hi hagué una persona de prestigi en el camp de la gestió pública de projectes, l’Honorable Conseller Albert Vilalta, al qual s’encomanà la responsabilitat de dotar Catalunya d’una política ambiental avançada i moderna, en concordança amb els països europeus que destacaven en aquesta matèria.
… al recurs
L’aprovació de la Llei 6/93 va suposar un abans i un després. Adjectius com: innovadora, avançada, moderna, progressista i molts altres van ser sovint utilitzats per referir-se a la llei. Per primer cop, tot i continuar essent residus el que calia gestionar, s’introduïa una nova concepció del residu, en el sentit que esdevenien recursos, que separats i tractats adequadament es podien recuperar, estalviant matèries primeres i reduint l’impacte econòmic dels sistemes productius.
Aquesta nova dinàmica desencadena tot un mercat, tot un seguit d’empreses i llocs de treball i, en definitiva, tota una economia que avui dia ja és un sector contributiu amb prop de 900 empreses, uns 24.000 llocs de treball directes, i al voltant de 12.000 milions de valor afegit brut.
Transcorreguts 20 anys de la Llei 6/93, hem volgut fer un llibre homenatge a la mateixa Llei 6/93, als seus impulsors, a la gestió avançada que va promoure, i a la seva contribució a la modernització del país. Aquest llibre fet amb les aportacions de tothom, seguint l’esperit que va marcar la llei, constitueix un recull molt exhaustiu a tall de petites pinzellades que ens permetrà comprovar com hem avançat a Catalunya en aquest camp i, alhora, ens esperona a tots plegats a continuar treballant en aquesta direcció perquè, si bé s’han assolit algunes fites importants, encara tenim molta feina per fer.
Manel Gil i Martí (ed)
